Fi del trajecte

Al llarg d'aquest quadrimestre he realitzat junt a les TIC altres assignatures del Grau, i cadascuna tenia les seues particularitats evidentment, però la de les TIC ha sigut la més original en quan al contingut i sobretot en quan a la metodologia per a realitzar-la.

Per a mi ha representat la primera vegada que he hagut de treballar en grup en un entorn virtual, i l'experiència m'ha resultat molt estimulant. Una part molt important d'açò es deu a la bona sintonia que hi ha hagut entre els quatre companys.

Les característiques de la comunicació asíncrona ens podia jugar males passades, però hem estat hàbils i durant els quasi tres mesos que ha durat el treball grupal no hem tingut gaires malentesos. 527 missatges al tauler certifiquen la cura que hem tingut en mantenir ben viva la comunicació i la informació entre nosaltres. Hem utilitzat el tauler per a enviar tot tipus de missatges: consultes d'algun dubte, algun problema amb l'edició de la wiki, missatges informant que s'havia penjat algun document a l'Àrea de fitxers o donant l'enhorabona als companys per la bona feina feta. Sempre hi ha hagut algun company a l'altre costat de la finestra de l'ordinador disposat a donar un cop de mà.

No sempre hem estat d'acord en tot, només faltaria, però ho hem sabut discutit i valorar dintre els marges de la bona cordialitat, i buscant el que més convenia per al projecte virtual.

Abans de realitzar aquesta assignatura no tenia cap noció sobre com realitzar un mapa conceptual, o com treballar amb la wiki, no havia sentit parlar dels marcadors socials i els treballs grupals en entorn virtual em semblaven una cosa que no anava amb la meua manera de treballar. Després de quatre mesos, només espere que aquest tipus d'experiència es torne a repetir durant els estudis del Grau que acabem de començar.

Finalment, només vull agrair a Jaume, Sergio i Alberto, la seua dedicació i esforç per fer la feina ben feta. Gràcies i espere que ens anem trobant al llarg del Grau.

Aquesta foto és del Death Valley als Estats Units i té llicència pròpia.

El final?

Fotografia de Dino Ahmad Ali

Potser em vaig equivocar a la meva última entrada. És un mal costum que tinc. Equivocar-me. En Jaume té raó, perquè s'ha d'acabar?

Hem arribat al final de l'assignatura i tenim un producte final: la wiki. Però el veritablement important per a mi ha estat el camí. El camí recorregut per tots nosaltres i també el que ens queda per fer.

Torno a coincidir amb el Jaume i vull ressaltar el bon rotllo que hem tingut dintre del grup. Gràcies a això i la boníssima comunicació establerta el resultat ha estat més que positiu. La bona entesa del grup va fer que no necessitéssim uns acords excessivament desenvolupats ni restrictius. La nostra actitud dialogant en tot moment i la facilitat per arribar a acords en tot moment ens ha evitat haver de revisar els acords o la planificació.

Qui sap que hagués passat si el funcionament del grup hagués estat diferent. Hem tingut molta sort però és molt possible que per un futur treball de similars característiques fos partidari de donar més importància als acords i especialment a la planificació. Sempre i quan el grup no fos el mateix :)

Però el més important i l'objectiu de l'assignatura era assolir unes competències en relació a les TIC. I veient els projectes presentats (tots ells) és evident que ens podem donar per molt satisfets. Ara em veig amb cor de fer servir mapes conceptuals, compartir marcadors, participar en blogs, crear una wiki... en definitiva, utilitzar tota una sèrie d'eines que abans de començar aquest semestre no havia fet servir mai.

Tot això ens acompanyarà en el llarg recorregut que encara ens queda per fer i a on les habilitats apreses en aquesta assignatura encara hauran de millorar i complementar-se amb d'altres.

Fins aviat!

Valoracions finals

Per acabar amb les contribucions al bloc (ep! Qui diu que s'hagi d'acabar? :) només ens queda valorar l'assignatura al llarg del semestre. Abans, però, voldria valorar el que per mí ha estat més important: la sort de comptar amb un grup de companys com el nostre, format per persones amb ganes de treballar, compromesos, dialogants i actius. Només puc agrair-vos el vostre esforç i dedicació, i dir que ha estat un plaer treballar amb vosaltres. Si durant la carrera tornem a coincidir, serà un honor formar grup de nou, si així ho voleu.

Pel que fa a la mecànica de l'assignatura, crec que ha estat exigent durant tot el semestre, però també gratificant. A banda de conéixer i fer servir eines que  ens eren totalment desconegudes, hem hagut d'acostumar-nos a treballar en grup de manera asíncrona, establir pactes, arribar a acords, repartir les feines... el resultat ha estat bo, tal com deia abans, per l'excel·lent grup que hem format, però això no vol dir que no haguem tingut dificultats, com tots els grups.

L'assignatura, i això és un avís per navegants, demana temps i dedicació. Des del principi de la PAC 1 fins al final de la PAC 3 és un treball constant, sense aturador. És per això que un bon consell per a futur estudiants (algú ho llegirà? faran cas?) seria intentar complir amb les dates de lliurament de les PACs. Els retards s'acumulen, i en el cas de la PAC 3 convé tenir el màxim de temps disponible perquè és quan més es necessita.

També crec que és de vital importància establir uns bons acords de grup, flexibles però rigurosos, que permetin a cada membre saber el que ha de fer. Malgrat les continues advertències del Joan, em sembla que és un punt que no es valora suficientment fins al final de l'assignatura i té més importància de la que sembla. Podem dir que el nostre grup ha funcionat, però, i si no hagués estat així? Durant la formació dels grups hi han massa incògnites i convé tenir un recurs per estalviar futurs problemes.

Finalment, la comunicació entre els membres del grup és també vital. Val més "passar-se de frenada" i explicar en excés que quedar-se curt i donar lloc a malentesos. La manera de treballar els pot provocar i val més preguntar, demanar opinions, consultar i discutir vàries vegades que tirar pel dret i donar les coses per sabudes. Diàleg davant de tot.

Quant als continguts de l'assignatura, per acabar, ha estat una sorpresa descobrir eines noves i fer-les servir, com abans mencionava. Segur que moltes d'elles ens seran útils en el futur, si més no, com a punt de partida per desenvolupar noves aptituds. La redacció del projecte és una excusa perfecta per cercar informació, analitzar-la i processar-la, i també per treballar un tema que pot ser d'interès i que acaba sent una veritable immersió en un coneixement concret. En aquest sentit cal remarcar que la valoració és més que positiva.

Menció final pel Joan, el nostre consultor. Crec que ha estat pendent en tot moment del nostre desenvolupament, atent a les nostres consultes i resolutiu amb els dubtes. Quan insisteix en determinats temes cal fer-li cas, perquè sap el que es diu. Una altra cosa és que li haguem fet prou, però em temo que això deu passar semestre rera semestre.

Bé, l'estiu ja és aquí i amb ell el final de l'assignatura. Quan vam començar feia fred i avui suem... quí ho havia de dir, ha passat volant! Companys, us desitjo un molt bon estiu, bones vacances i a descansar, que ens ho mereixem! Una abraçada a tots i totes.

Foto de deegolden a MorgueFile.com

Una magnífica experiència

Després de llegir els comentaris dels meus companys, he de dir que ja es comença a respirar a l'ambient l'inici d'un acomiadament, un sentiment que em provoca una mica de tristesa...

Tornant al projecte virtual, en aquest moment estem acabant de consensuar la defensa de les diferents valoracions que ens han fet altres companys. Coincideixo en què les valoracions han sigut molt positives, han pogut veure el treball que hem fet en aquests darrers mesos i les crítiques que hem rebut sempre han sigut molt constructives.

Fent un mica de resum, al principi del projecte, em costava fer-me a la idea de com seria fer un projecte durant mesos amb gent completament desconeguda, moltes vegades es dificil compartir objectius, dubtes i moments amb les persones, sempre poden sorgir problemes i , a més, tot això es pot incrementar en el moment de treballar de forma asíncrona . Tinc que dir (i ho dic de veritat) que he tingut molta sort amb els companys de grup que he tingut, tots han sigut molt treballadors, s'han implicat en tot moment i la veritat és que ha estat un autèntic plaer gaudir amb ells d'una experiència única.

Per acabar, dir que em considero bastant cinèfil, però del cinema una mica més actual, tanmateix, per acabar d'incentivar els bons records, en aquests dies miraré les películes que han fet referència els meus companys.

Font de la fotografia: Flickr amb llicència creative commons. Autor: Alberto Rubio

Gran tria cinèfila

Com que no puc posar comentaris en les entrades del Joan i el Sergio (no sé quin filtre han activat els de blogger que no m'ho permet), diré que tant els 12 homes sense pietat com Apocalypse Now em semblen dues grans tries cinèfiles. I els Doors, simplement mítics.

Com bé diuen, ara ja tenim les valoracions dels companys i ja hem fet les nostres. Ens queda consensuar la "defensa". En resum podem dir que les valoracions que hem rebut són força positives, amb el que crec que ens queda un bon gust de boca després de tota la feina que hem fet.

Reflexionant sobre el que ha representat aquest semestre, puc dir que ha estat un plaer conéixer asíncronament els meus companys, treballar plegats i fer un projecte digne. Hem superat el desconeixement de les eines, les dificultats de fer un treball a distància, la manca de temps i, en general, totes les dificultats amb que s'han trobat tots els grups, i ens hem de felicitar per això.

I si tot no ha anat tant bé com voldríem,... bé, recordeu el gran Jack Lemon.

The End

Això s'acaba. Sembla mentida però després d'aquests mesos arribem a la recta final.

Ara ens queda preparar la defensa del projecte. Aquests dies hem rebut els comentaris dels companys i també hem hagut de valorar altres projectes. No ha estat una feina fàcil, no estic acostumat a valorar la feina d'altres. Però espero que tothom pugui treure el mateix profit que nosaltres podem treure dels comentaris que hem rebut.

Realment hem tingut la sort de llegir propostes, comentaris i fins i tot crítiques molt interessants. Amb algunes podrem estar més d'acord que amb d'altres però totes ens han donat un nou punt de vista a tenir en compte.

I així, mica en mica, només ens queden uns dies per a finalitzar l'assignatura. I quant camí fet!!! Molta feina, noves eines, gran quantitat d'informació a assimilar i companys amb els que ha estat un plaer treballar.

This is the end

My only friend, the end.

El procés de valoració

La veritat és que aquesta activitat té un caràcter clarament diferenciat a les que hem realitzat fins al moment. Evidentment no m'estic referint als recursos que hem d'utilitzar o la finalitat de l'activitat. De fet, això sempre ha sigut diferent en cadascuna de les fases i tasques que hem hagut d'anar realitzant en aquesta assignatura (cosa que és d'agrair).

Es tracta d'una altra qüestió, relacionada amb el que comentava Jaume sobre el punt pervers que té avaluar la feina que han fet un grup de companys, a canvi que altres companys valoren la nostra feina. Supose que aquesta sensació també la deuen haver tingut altres companys.

A mi el que m'ha recordat aquesta activitat, salvant les manifestes diferències, és a una pel·lícula que he vist més d'una vegada, 12 homes sense pietat, dirigida per Sidney Lumet, i protagonitzada per Henry Fonda. On les coses no són el que semblen a priori i apareix alguna persona amb pietat.

Sensacions particulars i referències cinematogràfiques a banda, avui ja tenim els quatre comentaris del nostre projecte, i a primera vista, tots han reconegut la feina que hem dut a terme, i han afirmat que el tema de les biblioteques virtuals els ha suscitat interès, i això, ja representa un certa gratificació al que hem fet.

També he valorat la wiki que em va ser assignada, del grup Els Replicants, i he pogut veure de manera pràctica que tots ens hem enfrontat als mateixos problemes i reptes, i també com cada grup ha intentat resoldre'ls i donar un resultat satisfactori a tant de temps i esforç dedicat en el projecte.

No jutgeu...

Foto de seemann posant
"exam" a MorgueFile

... i no sereu jutjats, deia la Biblia, si no recordo malament. I també és el títol d'un llibre d'André Gide on exposava el temor a exercir de jutge, per la terrible pressió psicològica que representa (el podeu trobar aquí). Tot això ve a tomb per la prova que ens espera ara, la de comentar les wikis dels companys i rebre els seus comentaris a la nostra.

Home, mirat fredament te un punt de pervers, això de sotmetre's a l'escrutini dels altres alhora que nosaltres podem ser escrutadors. Estic segur, però, que tot es farà de la manera més cordial i benintencionada, com no pot ser d'una altra forma tenint en compte l'esforç que tots hi hem dedicat. Un cop d'ull ràpid pels diferents projectes provoca admiració i enveja (sana) per la gran qualitat i quantitat d'informació que s'hi ha abocat. Es veuen hores de treball a dojo, aquesta és la veritat.

Dia de la presentació

Avui és el dia de la posada de llarg de tots els projectes que hem estat realitzant durant el quadrimestre a la wiki.

Ha sigut una tasca duta a terme durant moltes setmanes, i també ha sigut molt intensa. Encara que la comunicació no és sincrònica, no ha evitat una comunicació entre nosaltres molt continuada, on cadascú ha dit la nostra, i on no sempre hi han hagut unanimitats en les decisions a prendre.

Durant aquestos últims dies, que estat mirant el conjunt del projecte, m'adone del que hem estat capaços de fer. Per la meva banda des d'un desconeixement pràcticament total de les noves tecnologies aplicades al treball cooperatiu, he col·laborat a construir una wiki sobre les biblioteques virtuals.

En els propers dies, de la mateixa manera que nosaltres ho farem, serà valorat el resultat del nostre treball, i certament aquest podrà ser millor o pitjor, però en el sac espere haver-lo començat a plenar d'algunes nocions que en futur ens podran ser de gran utilitat: comunicació asincrònica, realitzar wikis, com fer un mapa conceptual de manera cooperativa...

Respecte al disseny final del projecte, he de reconèixer que malgrat tenir la carència d'una bona planificació, els quatre membres del grup, hem intentat contrarestar-ho amb una implicació, debat i cerca constant a vegades amb diferents punts de vista, però sempre amb la intenció d'escollir les millors opcions per a fer un projecte complet, amb una bona navegabilitat per la wiki, i un text que es veiés reforçat per imatges, vídeos i enllaços.

Dia d'estrena, ara només queda esperar la crítica i opinió dels companys de l'aula, i veure si amb el projecte hem aconseguit arribat a bon port.

La imatge l'he extret de Morguefile, i té llicència lliure.

El resultat de tants mesos...

Avui dia 5 de juny realitzarem el lliurament del nostre projecte virtual, tal com diuen els meus companys, aquesta Pràctica Final ha sigut menys intensa que les PAC's anteriors però no per això hem deixat de treballar de forma continuada, és més, cada dia teniem noves aportacions i comentaris a fer sobre tot tipus d'aspectes visuals. En aquesta PAC, una vegada més, hem treballat d''una forma molt dinàmica i hem mantingut el bon feeling que hem portat des de l'inici del nostre grup.

En aquest moment, ens queda "quatre cosetes" per polir però estic content amb el nostre treball i confio que en el moment en què el projecte sigui avaluat per altres persones, es vegi de forma clara l'esforç que hi ha hagut al llarg d'aquest mesos. Em sento molt orgullós del nostre grup, de com hem sigut capaços d'anar pas per pas i del no-res construir aquest projecte virtual.

Fotografia de gdiazdeleon. Origen: Flickr amb llicència creative commons.

Presentació

Ha arribat el moment de presentar el nostre projecte als companys.
Aquests dies han estat més relaxats, en Jaume té raó, però això no ha significat deixar de banda la wiki. Tot el contrari, ha estat un degoteig continu de aportacions de tot el grup.
A poques hores de fer públic el projecte cal fer una mirada enrera. Ha estat un camí llarg i ple de treball. Desenvolupar aquest projecte ens ha permés apropar-nos a un tema del nostre interés i recopilar una gran quantitat d'informació.
A la vegada ens hem hagut d'acostumar a treballar amb una sèrie d'eines desconegudes en molts dels casos. El balanç fins al moment ha estat molt positiu i això encara no ha acabat.
Estic segur que amb els comentaris dels nostres companys d'altres grups tindrem nous punts de vista que ens podran fer millorar el projecte. Aquest és l'objectiu: millorar amb l'aportació de tots.

Gairebé relaxats

La diferència entre aquesta PAC final -o el final de projecte, com vulgueu- i les anteriors és segurament el ritme. Crec que no erem conscients quan vam acabar la PAC 3 de que estàvem fent la part més important del treball. A més, com que havíem anat acumulant retards des de la primera, el fet de presentar-la en la data prevista ha provocat que ara tinguem temps suficient per mirar-nos amb calma moltes coses.



Foto de Keviroseel, MorgueFile



Amb aquesta perspectiva és quan crec que hem de posar en valor l'esforç que va representar acabar la PAC 3 en menys dies. Que fossim capaços de fer-ho, i descomptant-nos més d'una setmana de temps (si no vaig errat), diu molt de la nostra evolució com a grup. La veritat és que des de bon principi ens hem entès bé, però també que aquesta bona entesa ha anat acompanyada de molta feina i ben feta.

A poc a poc la wiki va agafant el to, malgrat que coincideixo amb el Sergio quan diu que el wikispaces fa bastant el que li sembla. Falta acabar-lo de domar (ho aconseguirem!) i presentar-nos en societat.