Cal ser original

Ara que ens trobem en la fase més complicada del projecte, la redacció d'aquest, rebem l'advertiment del Joan en el sentit que no ens podem limitar a fer un copia-enganxa de les fonts d'Internet. De fet ja estàvem avisats -ens ho deia el Pla Docent, l'enunciat de la Pràctica Final- i no podem dir que ens agafi per sorpresa, però no puc deixar de reflexionar sobre una pràctica que s'ha convertit en tan extesa que és difícil sostreure-s'hi.

Foto de Gonzalo Barrientos (Flickr)
amb llicència Creative Commons

Com a conductor del Club de Lectura de la meva Biblioteca sovint he de preparar material sobre l'obra que llegim i l'autor. Navegant per la infinitat de blocs i webs que es dediquen a la crítica literària el que es fa cada vegada més estrany és trobar comentaris originals sobre una novel·la determinada; molt sovint les sinopsis són pràcticament calcades a les que proporciona la mateixa editorial, mentre que a les "crítiques" es van repetint sospitosament frases i arguments. Al final, el que resulta més pràctic és anar a buscar la veu de l'autor (a les entrevistes) i seguir religiosament els pocs llocs que ens ofereixen continguts de qualitat. I qualitat aquí vol dir creació, esforç, treball i originalitat.

Salvant les distàncies amb la redacció del projecte, el que ens recorda el Joan és que en uns estudis universitaris hem de ser capaços de crear la nostra "veu", i això exigeix esforç i treball. Mal podrem servir els nostres clients o usuaris si no som capaços de discernir entre la informació com a veritables professionals, i un cop seleccionat allò que volem dir, traslladar-lo a un discurs elaborat. Al cap i a la fi, el que farem serà posar en valor el que els estudis ens estan oferint, ni més ni menys.

I amb això no vull dir que la intenció fos, d'entrada, afusellar textos d'altres. És només que a vegades costa tant trobar la paraula justa! I aquella frase tan ben construida! La temptació és molt forta, però les citacions textuals vindran en la nostra ajuda.

De ben segur que serà més complicat, però... no serà també més satisfactori? Ànims!